El meu barri ja no és el que era,
Ahir va caure la mesquita hui diuen que han mort la carnissera,
I la veïna ha quedat cega,
S'han esfumat tots aquells somnis que un dia en prometia la primavera.

Busques refugi mentre sents caure
Les bombes sonen sordes, cruixen els arbres.
S'esgarren els sòls d'alquitrà les parets cauen,
I ara és un forat el parc aquell on de menuts jugàvem.

És un “malsomni” del que no puc despertar,
Un altre joc al qual jo mai no vaig triar jugar,
Un desafiament que no vaig acceptar.
No sé per què pareix que sempre plou sobre banyat.

Bombes aleatòries cauen sobre els innocents,
Dime quina culpa tinc jo d'haver nascut a l'orient.
Açò no és guerra, és extermini.
El terrorisme occidental és mut i el meu país demana auxili.

Sonen els trons en esta nit sense tempesta,
M'han furtat el futur i note que m'engabie en la pobresa,
S'escapen les opcions, m'atrapa la tristesa,
És sols un dia més, un dia més que em pesa.

Ansie una vida normal, desconnectar,
Però viure en este puto infern no em deixa oblidar,
La vista al front, perquè a terra tot és fang,
Isc de casa amb el permís d’eixa bala, que té el meu nom gravat.
Ratatatatatata a eixos madafakas ja!
Esta metralleta verbal la nostra arma,
El karma un dia vos explotarà en la cara i voreu recompensada esta cabronà macabra.
Aparta! No tinc plata, ni falta.
L’únic que vull és fer fora de ma casa tanta rata.
Que la tranquil·litat hauria de ser barata
Però ens ix ben cara, perquè occident vos empara.
I és normal, cansats de tant de mal,
Terrorisme occidental, malalts del capital,
Que l’únic que demanem és viure, somriure,
reescriure este llibre negre tornar a ser lliures. You feel me?…

I cada bala disparada,
I cada explosió que ha tronat,
És una flor a una tomba, és un amic que no ha tornat.
Tantes vides que hem destrossat.

I cada escola rebentada,
I cada llibreta cremà,
És una infància trencada, és un futur que els hem furtat.
Tantes vides que hem destrossat.